Divendres, 16.4.2010. 05:00 h

Violència juvenil

Ens queixem molt sovint del fet que vivim en una societat violenta; també de la voràgine en la qual es veuen immersos els nostres joves, dels maltractaments que són a l'ordre del dia... Però no hem d’oblidar que el fenòmen de la violència ha estat una constant en la història de la humanitat, atès que el trobem ben arrelat a la nostra pròpia estructura, com a éssers parlants que som, i, segons Freud, escenifica una pulsió tan pròpia de l'ésser humà com és la pulsió de mort.
A tot allò que es deriva d'aquesta realitat, cal afegir-hi tots aquells elements culturals i socioeconòmics propis del nostre temps i del sistema capitalista en el qual ens trobem submergits, amb un discurs que promou l'augment de l'agressivitat i que, fins i tot, justifica alguns actes de violència. Aquests són alguns dels aspectes que caracteritzen la nostra societat actual -en la qual, per cert, hi som tots i cadascun de nosaltres- i aquest és el panorama amb el qual es pot trobar, mal que ens pesi, la joventut d'avui dia.

El resultat d’aquest 'còctel' de circumstàncies afavoreix que en l'actualitat emergeixi la violència per totes bandes (fills, pares, mestres, alumnes, dones...); i els mitjans de comunicació se'n fan tant ressò (són notícies que venen) que sembla com si aquesta irracionalitat es trobi ja instal·lada en les nostres vides, talment com si es tractés d'una epidèmia social. I no és ben bé així. No oblidem que els joves s'emmirallen amb nosaltres, són el fruit de la societat en què viuen i que tots plegats hem forjat, i també que, deixant de banda les diferències generacionals, els seus actes no són tan diferents dels nostres.

Posaré un exemple, expressat per la psicoterapeuta anglesa Sue Gerhardt quan es refereix a la violència dels joves en la nostra societat: "Si un es topa pel carrer, a la nit, amb un jove adolescent que el vol atracar, l'últim que li passarà pel cap és pensar com va ser la seva infància. Però la por i la ràbia que sentirà, probablement, serà molt semblant a la por i a la ràbia que han acompanyat aquell jove des de la infantesa; sentiments que hauran jugat un paper decisiu per tal que, aquell nen, s'hagi pogut convertir en un fanfarró antisocial. Les accions delictives que pugui dur a terme, aconseguiran que les seves víctimes sentin les mateixes ràbia i por que ell va sentir en algun moment de la seva vida".

És cert que ens resulta difícil pensar que, algun dia, aquest jove provocador fou un nen petit, i també ens costa contemplar la possibilitat que al llarg de la seva vida hagués pogut patir solitud, abandonament o algun tipus de maltractament. Malauradament, una gran majoria de les nostres reaccions són clarament de rebuig, de no voler saber res d'ells; de venjança i amb el pensament adreçat al càstig i a la condemna. Tot i que les arrels de la violència juvenil, tal com esmentàvem a l'inici d'aquest escrit, llisquen per diversos fronts, conèixer alguns aspectes propis de l'edat pot ajudar-nos a entendre millor els joves conflictius i evitar actituds extremes que no aporten mai bones solucions.

A causa de les seves transformacions corporals i emocionals, la necessitat que té l'adolescent de trobar una nova identitat en el sentit de: "qui sóc?", "quin serà el meu futur?", esdevé de vital importància. El pertànyer a un grup és fonamental en aquesta edat i l'estructura d'aquest podem considerar-la com una alternativa al que havia estat fins ara la família. Hi ha grups que són inofensius i que, fins i tot, poden ajudar-se entre ells per tal de compartir penes i alegries...; però n'hi ha d'altres que són d'ideologia violenta, tirana i, àdhuc, criminal. Recordo la pel.lícula La llei del carrer, on el protagonista posa de manifest que a la ciutat no ets ningú, a no ser que pertanyis a un grup més fort que el teu. Aquesta mena de grups atrauen només un tipus de joves que en la seva infància hauran topat amb l'autoritat, amb vivències desagradables i que, en general, han estat menyspreats per l'adult. Volen ser grans més aviat del compte, per poder tenir ja una completa llibertat i transgredir qualsevol norma imposada per l'adult. Cerquen, per damunt de tot, la condició de fer-se i de sentir-se forts i poder mostrar-se així davant dels altres; no suporten, de cap manera, sentir-se intimidats per ningú i la identificació amb grups que fan bandera d'aquest tipus d'ideologia els atrau enormement, perquè aquesta conjuntura els donarà aquella anhelada identitat que precisen per poder donar una imatge d'home fort o de ser algú important. I, alhora, procuraran evitar, abans que res, qualsevol mena de dubte, moments de confusió, d'inestabilitat o d'inseguretat, perquè això els descol·locaria d'aquella posició en la qual pensen que s'han de mantenir enfront dels qui els envolten.

Per tant, la possible entrada en un tipus de grup concret i la recerca de la seva identitat per part del jove, esdevenen cabdals a l'hora de poder entendre una mica de què va el tema de la violència juvenil i del perquè l'adolescent hi pot quedar atrapat o no, segons com hagi viscut la pròpia infància.