Dissabte, 21.11.2009. 05:00 h

Pares i fills: res és el que sembla

La meva intenció al col·laborar amb el diari digital AraVallès és el poder oferir i compartir un espai d'anàlisi i reflexió sobre temes d'actualitat que tinguin quelcom a veure amb les relacions humanes. Les situacions complicades que es donen en algunes famílies, les crítiques que actualment reben molts pares sobre l'educació que donen als fills, la impossible conciliació entre la vida laboral i la familiar... són aspectes prou importants com per merèixer la nostra atenció.

Si mirem enrere, veurem com la història sovint es va repetint i un bon exemple ens el mostra el filòsof Plató quan, a La República, posa en boca de Sòcrates aquestes consideracions: "els joves d'ara estimen el luxe, menyspreen l'autoritat, mostren poc respecte envers els seus superiors; els nois són ara els tirans de les seves llars: ja no s'aixequen quan algú entra a la casa; no respecten els pares, parlen entre ells quan es troben en companyia dels adults; devoren el menjar i tiranitzen els mestres". Són queixes ben actuals, escrites al segle IV a.C.!!

La ciència ens està demostrant que si, com a pares, no podem donar un sentit diferent a les nostres experiències infantils, inconscientment anirem repetint i transmetent, de generació en generació, les mateixes pautes familiars negatives que havíem viscut. Per tant, quan decidim convertir-nos en pares, disposem d'una gran oportunitat de madurar com a persones, atès que, rebobinant vivències passades, podem posar els mitjans precisos per tal que no es reprodueixin algunes situacions i conductes esdevingudes en la íntima relació viscuda amb els nostres propis pares. Només si estem atents als nostres sentiments i aprofitem aquesta oportunitat paterno-filial que estem revivint podrem ser més conscients de les possibilitats de millora i relacionar-nos amb els nostres fills d'una altra manera.

Tot i això, cada època presenta particularitats diferents; i, en la nostra, els canvis socials, laborals i familiars que, d'uns anys cap aquí, estem experimentant, ens poden provocar, quan arribem a ser pares, una sèrie de neguits, angoixes i malestars que no ens permetran gaudir ni de la seguretat ni de la tranquil·litat que precisem en el nostre quefer quotidià.

Dins d'aquests canvis se'm fa avinent de destacar, per exemple, el que ha experimentat el concepte d'infància dins de la societat. Fins no fa gaires anys, els nens es tenien per ajudar a la família; no se'ls tenia gairebé en compte o estaven poc considerats. Però, d'uns anys cap aquí, hem fet un gir de 360 graus: els fills se'ls ha de satisfer en tot, els pares intenten que no els falti res, volen que siguin feliços, s'angoixen si ploren... en fi, que són a l'ull de l'huracà del desig de la majoria dels pares.

Així mateix, un altre aspecte específic d'aquesta relació, que es dóna en els nostres dies i que cal considerar, és el paper de la dona -i el lloc que ocupa- en el món laboral. Si bé és cert que aquesta sempre ha treballat, d'uns anys cap aquí ha variat la seva formació, ja que avui dia moltes noies estudien, s'esforcen i es preparen d'una forma molt intensa, perquè volen exercir la seva professió en un món laboral tant competitiu que, d’altra banda, no ajuda gens a l'hora de pensar en la maternitat.

Tot i que la societat evoluciona, la primera educació que el nen rep es dóna -i es continuarà donant- dins de la pròpia família, perquè és precisament en ella on s'estableixen els primers vincles del nadó. Des d'aquesta secció de l'AraVallès intentarem reflexionar al voltant d'aquestes qüestions, de plantejar i de transmetre als pares i educadors en general un ampli panorama de situacions quotidianes, que els ajudin a orientar-se amb més tranquil.litat i confiança dins d'aquest complex procés educatiu.