Dissabte, 5.12.2009. 05:00 h

Reflexió sobre una sentència anunciada

El senyor Rodríguez Zapatero ens diu que el Tribunal Constitucional (TC) és el "cor del sistema democràtic espanyol". Potser sí. El que a aquestes alçades sí que podem garantir és que el cervell no ho és. Ens diuen que el TC està per jutjar l'adequació de les lleis a la Constitució. Totes? Primer punt discutible! Destacats juristes espanyols ho posen en dubte quan es tracta d'una llei orgànica aprovada en referèndum, ja que llavors la seva acció es contradiu clarament amb el concepte de sobirania popular.

Cito literalment: "El Catedrático de Derecho Constitucional de la Universidad de Sevilla, Dr. Javier Pérez Royo, en un artículo publicado en El País hace casi dos años afirmaba abiertamente que "el control de constitucionalidad de los estatutos no tiene base constitucional", y añadía: "el Tribunal Constitucional no debería dejarse arrastrar a un terreno que no puede ser el terreno de la jurisdicción constitucional (...) La definición de la estructura del Estado es el ámbito de la política y no de la jurisdicción. Si esto se olvida, el resultado es el rosario de la aurora en el interior del órgano jurisdiccional". (Revista Siglo d'aquesta setmana). Quina visió l'home!

Aquest argument no és simplement jurídic, és de pur sentit comú, ¿com pot un tribunal format per dotze persones derogar la decisió de tres càmeres parlamentàries (el Parlament de Catalunya, el Congrés i el Senat espanyol), triades per sufragi universal, que varen fer un pacte d'estat, fruit d'una dura negociació, i varen aprovar un text amb una majoria més que qualificada? Hi ha doncs una quarta càmera? Aquesta pesa més que les tres anteriors juntes? Potser podria ser així si parléssim d'una institució amb un enorme prestigi jurídic acumulat, com és el cas del Tribunal Suprem dels Estats Units... però aquí? Quan tots sabem que aquest tribunal reflecteix una aritmètica parlamentària ara canviada, a més distorsionada
per recusacions i contra-recusacions de magistrats per fer canviar o reforçar una o altre majoria?

I una darrera, però no menor, pregunta. És el TC, constitucional? Perquè, és clar, la Constitució també diu que han de ser dotze magistrats i ara són onze per la defunció d'un d'ells, i el Senat no s'ha sabut posar d'acord per renovar-lo. També diu que exerceixen per quatre anys i ja passen llargament d'aquest període. També diu que actuaran amb independència i... Francament potser és, sí, el moment d'una sentència històrica, però no la que es pensen: que el Tribunal Constitucional es declari anticonstitucional a si mateix i dimiteixin tots en massa.