Etiqueta eleccions
Politòleg i sociòleg (Granollers)
Dimarts, 21.12.2010. 08:52 h
Han passat ja les eleccions al Parlament de Catalunya. El seu resultat, malgrat ser previsible a la llum de totes les enquestes, no ha deixat de significar una volta de mitjó a la política catalana, al govern de la Generalitat dels darrers 7 anys i, mica en mica es veurà, a algunes de les polítiques practicades.
La gran patacada del PSC, i no precisament per culpa de l’abstenció i la davallada d’ERC, divididíssima en forces que en comptes de col·laborar van decidir enfrontar-se, ha estat les dades més significatives dels comicis, més enllà de la nítida victòria de CiU que li permetrà governar sense gaires ensurts malgrat no assolir la majoria absoluta.
llegir més
Divendres, 3.12.2010. 06:00 h
Artur Mas assegura que CiU governarà sola. Val d’acord. I el PSC assegura que no votarà la investidura d’Artur Mas. Val d’acord. Parole, parole, parole... Però res més. Perquè, diguin el que diguin, la sociovergència és un fet. Ho ha estat sempre: de les 93 lleis aprovades pel tripartit en els últims quatre anys, 58 ho han estat gràcies als vots -52- o l’abstenció -6- de CiU. El 60% de la legislatura, doncs, ha estat sociovergent. I això que dins del tripartit hi havia els ecosocialistes, l’autèntic ull de poll –aquest sí- dels convergents.
llegir més
Dimarts, 30.11.2010. 14:26 h
Aquestes eleccions han suposat un canvi quant al seguiment informatiu i la consagració de les tecnologies 2.0 com a fonts d’informació compartida, més enllà de la seva funcionalitat social i relacional. El filtratge de les dades del sondeig de TV3, el seguiment de la jornada, les reaccions a l’instant dels protagonistes, són exemples de que tant el Facebook com el Twitter han passat la mà per la cara a mitjans tradicionals pel que fa a la informació instantània. Durant la jornada de votació alguns polítics –entre ells, el president del Parlament– reconeixien que aquesta nova realitat feia necessari revisar algunes qüestions com la jornada de reflexió.
llegir més
Regidor d'ERC a Granollers
Divendres, 26.11.2010. 17:45 h
Després de la llarga i dura campanya totes les cartes són sobre la taula, tots els projectes són coneguts i el futur està obert. La majoria dels sondejos carreguen contra el Govern d’esquerres i fan caure tota l’artilleria pesada sobre el PSC i ERC. Veurem què passa el diumenge.
A Esquerra estem acostumats a superar els malaveranys que pronostiquen les enquestes, fetes amb tota la mala bava del món i cuinades des de determinats cercles de poder que mai han admès que un partit d’esquerres i independentista governés a la Generalitat.
llegir més
Secretari d’organització de CDC Granollers (Granollers) i número 4 de CiU a les municipals de Granollers
Dijous, 25.11.2010. 06:00 h
L’altre dia em vaig trobar un cas curiós. Una amiga, amb la qual comparteixo molts punts ideològics, em va fer arribar un missatge, literalment amb el contingut següent: 'No sé què votar, però vull que guanyi l’Artur Mas. Sóc bipolar?'. Cal dir que aquest missatge, en un primer moment, em va generar una mescla de frustració i indignació, però ràpidament vaig reaccionar i vaig contestar-li. I sospito que igual que la meva amiga, molta gent es troba en aquesta situació.
Les enquestes, des de fa molt temps, donen una àmplia victòria a CiU.
llegir més
Coordinador de Reagrupament al Vallès Oriental (Vilanova)
Divendres, 19.11.2010. 07:00 h
Per què no votar CiU?
Perquè és un partit autonomista i no independentista (encara que hi hagi votants independentistes). Perquè menteix quan promet el concert econòmic, ja que és impossible d’obtenir sota el marc legal espanyol actual, tal com han recordat els partits espanyols majoritaris i el Tribunal Constitucional.
Perquè està disposat a pactar amb el PP com han afirmat diversos cops. També està disposat a pactar amb el PSOE català. Perquè és un partit esquitxat per diversos casos de corrupció que malbaraten la seva credibilitat com a regenerador democràtic.
llegir més
Escriptora en pràctiques (Cànoves)
Dissabte, 13.11.2010. 07:00 h
Us proposo que imagineu un indret on hi ha eleccions per escollir-ne el president. Sé que és un exercici costerut, però provarem de fer-lo amè. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
La classe política d’aquest país imaginari, amoïnada pels propers comicis, s’ha envoltat dels millors assessors en els àmbits econòmic i legal. Quadren idees i legalitzen equacions.
Durant la campanya la majoria de candidats ataca als seus contrincants i són sancionats per la contaminació ambiental que generen al conjunt de la societat.
llegir més
Divendres, 12.11.2010. 05:00 h
Comença una nova cursa electoral, els carrers s’ompliran de cartells i eslògans i les proclames i promeses de qui ho farà més bé ens inundaran per arreu. Arriba l’hora de la política! Però ens podem preguntar: quina hora i de quina política?
Hauríem de situar-nos cap als anys 70 per establir l’inici de l’actual davallada política respecte l’economia. El model ultraliberal-consumista es va imposant, i les idees en defensa de la 'causa pública' van deixant pas a un campi qui pugui en economia.
llegir més
Dijous, 11.11.2010. 09:00 h
Ja hi tornem a ser! Un cop més (i ja en són massa!) els partits demostren que per a ells les eleccions no són altra cosa que un terrible, sinistre i espantós abisme, al qual només gosen enfrontar-s’hi a través del control i la manipulació de la informació. Potser us sona exagerat, però si no partim d’aquesta premissa és impossible entendre la seva insistència tossuda en els blocs electorals.
M’explico: els blocs és com definim les notícies electorals dels partits amb representació parlamentària (ara sis): la notícia de CiU, la del PSC, la d’ERC, la del PPC, la d’ICV i la de C’s.
llegir més
Cap d'informació de CDC (Sant Feliu de Codines)
Dijous, 4.11.2010. 07:30 h
Som a les portes d’unes noves eleccions al Parlament de Catalunya. Sempre que arriben unes eleccions hi ha el tòpic que aquelles eleccions són les més importants. Però en aquesta ocasió, i vist el context històric en que ens trobem segurament el tòpic és real.
Des del meu punt de vista, a banda de les motivacions conjunturals com la crisi econòmica o la sentència del tribunal constitucional, que marquen la necessitat de disposar d’un govern fort, sòlid i capaç de prendre decisions, també ens trobem en un moment transcendental des del punt de vista de jubilar definitivament la generació que va protagonitzar la transició i que ha monopolitzat des de llavors la classe política, periodística i empresarial del país.
llegir més