Dijous, 4.2.2010. 05:00 h

Homenatge a Antoni Botey

Vull retre homenatge a una persona, un granollerí que des de la seva tasca humil i constant va posar la ciutat en el mapa del món de l'art tant a nivell català, com espanyol i europeu: Antoni Botey, que el passat dimecres 27 de gener ens deixava a l'edat de 81 anys. La galeria que portava el seu nom era un espai petit obert a un món molt més global i ampli, com és el món de l'art, més enllà de Granollers i el Vallès Oriental. Gent de tot arreu venia, mirava, escollia i gaudia de l'art exposat a les seves parets. Al costat del parc s'obria una galeria d'art amb molta solera, amb molta empenta, amb molta iniciativa. A la universitat parlaven molt bé de la galeria granollerina. Era un referent de l'art contemporani: per fer córrer veus, donar a conèixer artistes novells, consagrar grans promeses, buscar-se un lloc en aquest món, i també perquè el públic més novell en poguéssim gaudir.

La voluntat de fer quelcom ben organitzat en el món de l'art va fer que Antoni Botey impulses el gremi de galeries d'art de Catalunya, el qual va presidir durant uns anys. Després, des de la barrera, des del lloc privilegiat que et dóna l'haver fet una bona feina durant una pila d'anys, Antoni Botey va gaudir de l'art des de la part més contemplativa. Artistes de la comarca havien trobat un lloc per exposar, artistes de fora també tenien el seu propi espai per dir i fer el seu art, per mostrar-lo a tothom. I aquells que ens hi apropàvem de tant en tant podíem conèixer que es coïa en aquell moment.

Des de que vaig estudiar història de l'art sempre he volgut i he desitjat poder explicar què és l'art a la gent del meu voltant, i no sempre me n'he sortit massa bé. L'art és difícil, personal, únic. I tant divers que allò que m'agrada a mi, tu ho trobes horrorós. I així és com ha de ser, perquè al marge dels grans noms, de les gran èpoques històriques i artístiques de la humanitat, hi ha la vessant personal i intransferible del que l'art ens suggereix a cada un de nosaltres, i que per tant ens pertany només a nosaltres.

Sincerament, a banda dels clàssics, l'art contemporani és ben difícil, tant mirar-lo, com entendre'l, com comprar-lo, com valorar-lo. I sovint necessitem que una ment una mica més oberta que la nostra ens ajudi a mirar més enllà. Galeries com l'AB i amants de l'art com en Botey permetien escollir millor i amb més encert l'art que ens podia motivar.