Diumenge, 24.1.2010. 05:00 h

carregant
L'altre dia a la televisió van preguntar als espectadors què farien si el món s'acabés, si el món tingués data de caducitat i tot deixés d'existir d'un dia per l'altre; fet que no està tampoc molt lluny de la realitat, amb els temps que vivim. Perquè vivim en un món que pot deixar d'existir. Els humans som una plaga per aquest planeta; i de mica en mica sembla que podem acabar amb ell. Per tant, podem arribar a plantejar-nos què faríem si sabéssim que tot esta a punt d'acabar.
La gent enquestada deia coses ben curioses, i ben pràctiques, del dia a dia: tornar a fumar, fer un gran àpat, menjar de tot i en gran quantitat, trencar el règim, deixar de treballar, anar a fer aquella activitat tant arriscada que mai ens atrevim a realitzar... I coses impossibles: demanar un préstec al banc amb la seguretat de no haver de tornar els diners mai més, comprar un Ferrari i fer una volta tot
fardant de cotxe. També coses més romàntiques i emotives, com fer l'amor tot el dia amb la persona que estimes o no, estar amb la parella, fer un petó als pares o als fills. D'altres de místiques: resar, fer revisió de tota la vida per si ens hem de penedir d'alguna cosa, donar gràcies a Déu per retrobar-nos, pensar en què hi trobarem en el més enllà, a qui ens podem trobar... En fi, de tot una mica.
Però allò que em va fer més gràcia, allò que em va sorprendre més, és la gran quantitat de persones que viuen privant-se de les emocions. Que viuen negant allò que senten, que no poden expressar-se amb llibertat; i no sobre el món en general, sinó sobre l'amor! Dir a aquella persona amb la que penses dia i nit que l'estimes no hauria de ser l'últim recurs, no hauria de ser pas l'última cosa que fessis, no? Hauria de ser la primera, l'única cosa que hauries de fer al matí, al llevar-te. Apropar-te a ella amb ànims i força i dir-li a cau d'orella, o cridant ben fort, que sospires per ella, que la vols al teu costat. Jo si s'acabes al món avui mateix, o demà, com a molt, estaria amb aquella persona que estimo. I de fet encara que no s'acabi el món, també vull estar amb ella.