Les ràdios oblidades

( 21 vots )

 carregant

Ràdio Olot (la Garrotxa), Ràdio Marina (la Selva), Tarragona Ràdio (Tarragonès) i Mataró Ràdio (Maresme) són les quatre emissores locals més escoltades a Catalunya. La olotina, amb 41.000 oients, és, a més, l’única emissora local que és líder a la seva comarca. Segons el flamant informe La comunicació a Catalunya. Resum 2010, que analitza dades de les sis últimes onades del Baròmetre de la Comunicació, al Vallès Oriental la ràdio més escoltada és RAC1. Pel que fa a la música, els veïns de la comarca preferim Los 40 Principales, que, com tothom sap, es caracteritza per oferir una selecció musical només a l’abast de les oïdes més refinades.

I què se n’ha fet de les 14 emissores municipals que sobreviuen a la comarca? Doncs precisament això, aguanten com poden, aferrades a les cançons que escup un solitari ordinador, obligades per la desídia dels ajuntaments que les haurien de sustentar. Aquí la ràdio local més escoltada és Ràdio Sant Celoni, que, poca broma, funciona des del 1981. Però el seu volum d’oients queda a anys llum de les xifres olotines; és impossible situar una emissora local entre les més escoltades del Vallès Oriental. Un breu exemple sagnant: Olot té 33.589 habitants i durant el mes de gener l’emissora municipal va sumar 41.000 oients. A Mollet hi viuen 52.459 persones, 18.870 més que a la capital de la Garrotxa, però la ràdio molletana no passa dels 4.000 oients mensuals.

De l’aposta decidida de molts municipis per la ràdio, sobretot als anys 80, han sorgit uns altaveus estretament vinculats a la dinamització social i cultural de pobles i ciutats, amb un caire obert i participatiu que també fa, d’aquestes ones, eines de cohesió. La ràdio local pública ha estat, alhora, una bona escola de futurs professionals del mitjà. I que ningú oblidi que l’oferta radiofònica de proximitat és bàsica per tal de consolidar l’espai català de comunicació, clau en el futur del país. Ara els ajuntaments de la comarca, amb més o menys contundència, s’han oblidat de tot plegat. La crisi obliga, asseguren.

Però la crisi no ha impedit crear dos canals de TDT: Vallès Oriental Televisió i Vallès Visió. La primera engloba onze municipis, amb Granollers al capdavant, i ha aprovat per aquest 2011 un pressupost de 992.000 euros. La segona, que agrupa nou poblacions, entre les quals Mollet, disposa d’1.276.135 euros. Dos pressupostos gens menyspreables, però que en televisió no són res de l’altre món, i que obliguen els seus responsables a enginyar-se-les per emetre unes quantes hores de producció pròpia de qualitat.

Sorprèn, però, la necessitat de crear dues televisions, sobretot si tenim en compte que tant VOTV com Vallès Visió –i també Santa Eulalia Televisió- formen part de la Xarxa de Televisions Locals, la xarxa pública controlada per la Diputació de Barcelona, rere la qual hi ha el PSC, el mateix partit que governa a Mollet i Granollers. Els resultats de tot plegat és que els dos canals emeten exactament el mateix –és a dir, els continguts que ofereix la Xarxa- durant moltes hores del dia.

I en aquest punt de la història, un no pot evitar preguntar-se què farien les emissores municipals amb part del pressupost d’una d’aquestes dues televisions -només una part, l’altre la poden dedicar a fer una sola televisió realment comarcal. I una segona qüestió: quants voluntaris participen activament en una ràdio local i quants ho fan en una d’aquestes noves televisions? I en resposta a tots aquells que exclamen que les audiències de televisió i ràdio no son comparables, una dada més: VOTV és la televisió líder a la comarca amb 7.000 espectadors diaris, a Ràdio Olot la segueixen 9.000 oients cada dia.

En fi, que seguirem gaudint de les bones i escasses hores de producció pròpia que emeten VOTV i Vallès Visió, i esperant que els ajuntaments –el cas de Granollers és flagrant!- recordin que la ràdio municipal necessita més recursos per funcionar en condicions. Mirin Sant Celoni, Parets, la Garriga o Sant Feliu de Codines, on amb quatre euros són capaços de teixir una programació i d’involucrar a desenes de vilatans. I pel que fa a vostès, la última dada: som una de les comarques on s’escolta menys ràdio en català, només per sobre del Vallès Occidental, el Baix Llobregat o el Barcelonès. Per fer-s’ho mirar.

1811 lectures       2 comentaris

Imprimir       Compartir       Enviar article a un/a amic/ga

eduard mas