Divendres, 3.9.2010. 19:00 h

Fins aquí he arribat

Les dades i les xifres parlen, sobretot quan fa poc més de dotze mesos el marcador estava a zero. AraVallès va començar a caminar el 22 d'agost de 2009, coincidint amb l'inici de la Festa Major de Granollers i apoderant-se dels colors de les dues colles de la ciutat: el blanc i el blau. Un any després, el diari digital del Vallès Oriental suma més de 2.500 visites úniques de dilluns a divendres, i unes 1.800 els caps de setmana, convertint-se així en la principal opció dels vallesans per seguir gratuïtament i des d'internet l'actualitat dels quaranta-tres municipis de la comarca.

De festa major a festa major, més de 1.800 notícies i una trentena d'entrevistes publicades; desenes d'editorials i més de 200 articles d'opinió de 44 plomes diferents penjats a la xarxa -des d'Albert Benzekry a David Bassa, passant per polítics de tots els colors-; i 68 fotogaleries editades. Sense oblidar les cares de la setmana, les cartes i les notícies enviades pels lectors, l'agenda constantment actualitzada, la frase cèlebre que cada dia ha fet de paraigües del diari, els més de 80 opinants de la comarca que han decidit adherir el seu blog a l'AraVallès i han publicat unes 8.150 entrades, i els grups del Facebook lligats al Vallès Oriental que han trobat el seu espai en aquest racó de la xarxa. Un Facebook que ens ha reportat més de 1.500 amics -beneïdes xarxes socials.

Les dades i les xifres parlen i superen les expectatives creades l'estiu del 2009. A dotze mesos del tret de sortida, milers de veïns i veïnes de la comarca s'han fet seu l'AraVallès, i obrir aquest diari digital és ja per a molts un gest quotidià. I aquest era l'objectiu d'aquesta arriscada aposta per la menyscabada informació de proximitat, per un diari digital rigorós i alhora atractiu i amè, que fins ara ha intentat presentar la informació de manera fresca i atractiva, permetent la participació dels lectors, tal i com és propi del mitjà digital.

AraVallès ha apostat per la independència i ha trobat el seu espai enmig d'un seguit de mitjans escrits amb moltes hipoteques i excessius recels. I tot plegat s'ha fet amb una sabata i una espardenya -digitals, això sí. El diari va començar a caminar en plena crisi econòmica i les restriccions encara ofeguen. I segurament aquesta és la major assignatura pendent: fer una aposta encara més decidida pel diari ampliant recursos. Estic convençut que seguint la línia marcada i amb una redacció més àmplia AraVallès esdevindrà un referent territorial, un element de comunicació social a la comarca. Temps al temps, perquè tot plegat acaba de començar.

Per la meva part, i esperant no haver de parlar de mi en cap altre article d'opinió, ha estat un extenuant plaer col·laborar en la creació d'aquest diari digital i dirigir-lo durant el seu primer any de vida tant bé com he sabut i he pogut. Com dirien els de l'ukelele, ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. I fins aquí he arribat. Gràcies a tots per tot plegat.