Dimarts, 22.11.2011. 09:44 h

Jornada post-reflexió

Un vot a Campdevànol val gairebé el doble que a Castellar de n’Hug. I un vot a Torà encara més, si ho comparem amb la població veïna de Calaf.
Un vot de la meva àvia (l’altre dia em deia que des que Suárez, que era tan guapo, no es presenta a les eleccions, ja no sap a qui votar), val igual que el del meu pare (que l’altre dia em deia que s’haurà de jubilar dos anys més tard per obra i gràcia dels mercats financers mundials).
Un vot meu, val tot en comparació amb el del meu veí Mohamed, que va arribar a Granollers quan jo encara no havia nascut. I un vot de la Jennifer de Castefa, que afortunadament per a ella encara no s’ha assabentat que hi ha hagut eleccions, val igual que el del Duran que, més enllà de vocacions i prestacions de servei, vota des de 1979 si tindrà feina i més.
Un vot a Izquierda Unida a Sòria val infinites vegades menys (de fet no val res), que un vot a Iniciativa per Catalunya a L’Hospitalet de Llobregat.
Un vot al PSOE val tanta prima de risc com un vot al PP. I un vot a CIU val en retallades de forma inversament proporcional a un vot a IC, que val totes les possibilitats del món a fer fallida econòmica. Un vot a ERC val tanta independència com la República d’Ikea, i un a l’Anglada “val” per un ingrés a San Baudilio.
Un vot en blanc val quasi tant com un vot al PPSOE i un vot nul tant com no anar a votar. Una abstenció reflexiva i reflexionada, malauradament només val un comentari el dia de les eleccions, i l’efectiu exercici del dret a vot, una anècdota per la sra. Merkel a l’hora de prendre el café.
Què gran és la festa de la democràcia!