En mans de qui estem?

( 16 vots )

 carregant

Ja fa temps que és sabut que els polítics en realitat manen poc, que qui remena les cireres són els bancs (per això les caixes ja no són caixes) i les grans corporacions empresarials. Amb aquest miratge, doncs, ja hi comptem. Ja ho he dit més d’un cop: vivim a Màtrix. Però, ves per on, ja hi ens hem acostumat i la gran majoria fins i tot n’estan cofois. Per tant, cap problema.

Ara bé, el que darrerament em neguiteja és que ja ni tan sols es guardin les formes dins de Màtrix mateix. M’explico: si qui hem votat i investit de president és l’Artur Mas com és que qui mana en realitat és en Duran? Com és que l’home amb més poder del país és l’únic de la cúpula política vencedora que no ha de retre comptes davant del Parlament (seu de la sobirania del poble català, segons l’última moció aprovada per la cambra)?

En Duran no només és el responsable de la “diplomàcia” catalana –ara en mans d’antics servidors lleials d’Aznar-, no només és el responable de totes les negociacions bilaterals entre la Generalitat i l’Estat –per molt que ho vulguin dissimular convidant-hi la vicepresidenta “formada” en psicologia-, en Duran és molt més que tot això: és la D del triumvirat DFR: Duran, Fainé i Rosell.

Diuen que a Castella ja se’ls coneix per les sigles i que són els tres catalans que toquen més cuixa, els que més cops s’han reunit amb el president del govern de l’Estat, així com amb el Rei i amb els principals poders fàctics espanyols.

El que deia: ja no es guarden ni les formes. Fins ara, quan el president sortia i feia una declaració o anunciava una mesura, te l’escoltaves i miraves amb escepticisme però amb carinyo. Era allò de “encara que no tinguem país, si tanquem els ulls i ens ho creiem molt, molt, molt, al final el país es farà realitat”. Infantil? Doncs ben bé que ha funcionat fins ara! Però és que ara ja ni això. Ara quan surt el president, penses amb en Duran i tot el castell de cartes cau sorollosament. Res no és el que sembla perquè ja ni tan sols ho vol semblar!

I això no és tot, Màtrix encara és més recargolat. Perquè, per molt que les formes ja no tinguin cap valor, almenys el fons podria tenir sentit. Però no. Resulta que mentre aquests tres catalans tan poderosos es belluguen per les esferes més altes i ens planifiquen les nostres vides, això –ai las- també és mentida. Perquè les nostres vides les continuen planificant els de sempre.

L’últim exemple: Aena i Ibèria han decidit invertir 100 milions d’euros en una nova terminal de mercaderies per a l’aeroport de Madrid. Res a veure amb el tan demanat i necessitat Corredor Mediterrani. Res. Aquí continuarem veient passar el tren del progrés per la Meseta mentre nosaltres anem tancant empreses, engruixint les llistes de l’atur, pagant els dèficits dels altres, apujant els impostos, retallant drets i serveis, endeutant el govern i quedant internacionalment com uns mals gestors.

Davant d’això, hom no pot evitar preguntar-se quin sentit té tot plegat.

3529 lectures       4 comentaris

Imprimir       Compartir       Enviar article a un/a amic/ga

david bassa