Dimecres, 9.6.2010. 05:00 h

En què se'ls han gastat?

En què se'ls han gastat? Aquesta és la pregunta que es fa el diari Le Soir a l'hora d'analitzar el forat econòmic espanyol. En què s'han gastat els més de 125.000 milions d'euros que la Unió Europea ha donat a l'Estat espanyol en els últims vint anys? Una pregunta directa i clara que topa amb un silenci espès i avergonyit.

Els belgues es pregunten com pot ser que, a mitjans del 2010, l'Estat espanyol encara no tingui cap via d'ample europeu i que, per tant, tots els trens s'hagin d'aturar a la Jonquera. Per connectar Europa, doncs, no han servit els 125.000 milions d'euros. Tocat. Això sí -continuen els belgues-, l'Estat espanyol s'ha gastat grans xifres en connectar Madrid amb una bona colla de ciutats en una estructura radial que no té cap sentit econòmic ni cap objectiu empresarial sinó que respon simplement a "una estratègia nacionalista". Tocat i enfonsat. Us recordeu d'allò que va dir la Maleni: "Lligarem la unitat d'Espanya amb cables d'acer gràcies a l'AVE". No em direu que no la claven els belgues!

Però no es queden aquí: segons els economistes flamencs, la ràtio de passatgers dels trens de l'Alta Velocitat Espanyola no arriba ni a la meitat de la ràtio belga i francesa, situació que converteix el sistema AVE en "insostenible". Encara més tocat i enfonsat. Tot plegat serveix als belgues per sentenciar que allò que tan ufanament s'havia autobatejat com "el miracle espanyol", que trepitjava els francesos i atrapava els alemanys, ha resultat ser un bluf. Un núvol de fum que s'ha polit 125.000 milions d'euros amb una alegria que espanta als europeus del nord.

Però és que vist des de dins, les maneres del 'tarannà' del govern espanyol encara fan més por: quan tot el sud d'Europa fa anys que reclama el corredor mediterrani, una via ferroviària d'ample europeu que connecti tots els ports, el govern espanyol no en fa cas i prioritza el corredor central. És a dir, que malgrat que totes les mercaderies -totes!- ens arribin per mar, l'Estat espanyol ha decidit que el més assenyat, comercial i pràctic és connectar Algecires amb Madrid, Saragossa i França, travessant els amples Pirineus centrals. No hi fa res que els ports més importants del sud siguin, a part del d'Algecires, els de Barcelona, Tarragona i València. No hi fa res que tots els economistes europeus afirmin que deixar sense connexió ferroviària la costa mediterrània i, en canvi, connectar Madrid, no té cap sentit. No hi fa res! L'Estat espanyol és així.

Estrenar l'alta velocitat per connectar Madrid amb Sevilla ja va ser tota una declaració de principis. Era evident que feia falta "para que los señoritos vayan de fin de semana", en paraules de l'aleshores vicepresident del govern espanyol, Alfonso Guerra (el del ribot: sí, encara hi és). A Europa mai no els ha interessat gaire ni els senyorets ni les unitats pàtries lligades amb cables d'acer. Però com que els números sortien, feien la vista grossa. Ara, però, el núvol s'ha esvaït i tot Europa ha vist que el rei va despullat. O això o, com diu el president del govern espanyol, "tot plegat és fruit d'una conspiració". Si el Quixot aixequés el cap...