Dimecres, 21.4.2010. 05:00 h

Engolit pels seus monstres

Baltasar Garzón és el nom. I tot i que el nom no sempre fa la cosa, de vegades sí. Sobretot quan el nom ha esdevingut marca i fins i tot n'hi ha que volen fer-lo mite i màrtir. Pobre Garzón! Sort que el pobrissó no està sol, sinó tot el contrari: el suport és mediàticament impressionant. Digueu-me ingenu, però he de confessar que no deixa de sorprendre'm el grau d'amnèsia de tots aquests autoconsiderats 'progres', que no recorden o no volen recordar que Garzón és el jutge que més cops ha rebutjat investigar les denúncies de tortures. Tants cops que al final el Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg ha hagut de condemnar l'Estat espanyol justament per això, per haver-se negat a investigar unes denúncies fonamentades. És l'únic estat de la Unió condemnat per això. I la condemna respon a les denúncies presentades per les víctimes de l'anomenada 'Operació Garzón' de 1992. Poca broma!

També és Garzón qui va tancar el diari Egin, la ràdio Egin Irratia i la revista Ardi Beltza. Tancaments, tots ells, que l'última sentència absolutòria del cas Egunkaria qüestiona de ple en dir que "el tancament provisional d'un mitjà de comunicació és de difícil encaix en el nostre ordenament jurídic (...) La seva suspensió temporal no té cobertura constitucional directa". El jutge Gómez Bermúdez deixa clar, doncs, que no només tancar Egunkaria, sinó que tancar qualsevol mitjà de comunicació no s'adiu amb la llei. I això és el que va fer Garzón el 1998 i el 2001 en dues operacions que el Tribunal Suprem va anul·lar onze anys més tard, el 2009. Bermúdez, doncs, no només fot un calvot al jutge Del Olmo, sinó que també tomba per terra tota l'anomenada 'doctrina Garzón', la que pregonava que tot és ETA, fins i tot les ikastoles.

Si a això hi afegim els nombrosos errors de forma comesos per Garzón en uns quants dels moltíssims macro-sumaris oberts per ell, ja fos per excés de feina o per absència laboral (com quan el 1993 va abandonar l'Audiència Nacional per anar a les llistes del PSOE), el resultat no s'adiu gaire amb les proclames, els manifestos i les pancartes d'aquests dies.

Però el més graciós del cas és que Garzón, al final, està sent víctima dels seus propis monstres. Ell, que va anar a les llistes del PSOE però que després va obrir el sumari dels GAL com a revenja per no haver estat ministre, ara està sent imputat per un jutge de la corda sociata, amb el suport de la vella guàrdia felipista. I no només això: ell, que va ser qui va il·legalitzar Batasuna i la majoria de sigles hereves, aplicant la Llei de Partits, ara és víctima d'un partit, la Falange Espanyola, que en qualsevol altre país seria il·legal de fa anys, però que a l'Estat espanyol mai ningú no hi ha pensat. Ja ho diu la saviesa popular: tal faràs, tal trobaràs.