Dijous, 18.3.2010. 05:00 h

carregant
Sempre he envejat la lucidesa visionària que els germans Wachowski van demostrar amb la pel·lícula
Matrix. Allà, per fer-ho cinematogràfic, els responsables de fer-nos beure a galet una realitat que no és són unes màquines despietades que mantenen els humans adormits mentre els xuclen l'energia. Els fan servir de piles, vaja. No us sona de res això de sentir-nos usats com a piles per a l'energia d'algú altre? A veure què us sembla aquesta frase: "Doneu als catalans un fantasma d'independència i la província serà pacificada ben aviat". Ho va dir el comissari Hubert de Beaumont-Brivazac en un informe del 1813 adreçat al ministre de la policia general de l'imperi francès. S'ha de reconèixer que la va clavar!
De fet, som allà mateix. I ara són molts els qui pensen que l'autonomia no és res més que un fantasma que només serveix per distreure'ns i adormir-nos mentre ens utilitzen. Però
Matrix no té només una lectura política. De fet, tot el que passa pot ser interpretat en clau dual: la realitat que creiem viure i la realitat que els poders volen que creguem que vivim. Per exemple, l'apagada de la nevada. Aquests dies, una setmana després del desastre, els responsables han començat a aparèixer a la televisió per "donar explicacions". I quines han estat: que la nevada del dia d'autos "no va ser una nevada normal, va ser una catàstrofe perquè la neu que va caure a Girona era molt més líquida del normal i, per tant, s'agafava més i en glaçar, ho va trencar tot". Així de clar i català ho diu el director general d'Endesa a Catalunya, Josep Maria Rovira.
Una catàstrofe! Així, si cola, jurídicament quedaran exempts de cap responsabilitat perquè les catàstrofes (que habitualment són terratrèmols, tsunamis, inundacions o allaus, però no nevades d'una tarda i d'un pam de neu) superen el contracte de manteniment del servei que tenen signat. Però, ai las, resulta que un cop passada la Jonquera, a la Catalunya Nord no ha caigut cap torre ni els ha marxat la llum. Com s'explica? Potser ara descobrirem que els núvols deixen caure una neu diferent en funció de les fronteres. Cosa insòlita i digna d'estudi meteorològic. O potser, simplement, és que Perpinyà és
Matrix i no ho sabíem. Allà viuen enganyats, aliens a la realitat, que només pot ser catastròfica i caòtica. Quan les coses funcionen bé no pot ser altra cosa que un miratge. Però si Perpinyà és
Matrix, em sap greu Morfeu, però jo vull viure a
Matrix.