Dijous, 17.12.2009. 05:00 h

Temps de moviments

Quan semblava que el país queia en una desafecció apàtica i anestèsica, quan semblava que la política perdia el seu sentit, de cop i volta una iniciativa popular ha fet esclatar la desafecció, ha encès el debat polític i ara mateix ningú sap ben bé cap a on va el vaixell. Ningú. Tots els estrategues, tots els spin doctors van de bòlit. Perquè el que està clar és que el país es mou, i això fa un any no passava. De fet, si fem una anàlisi històrica, els moviments actuals no tenen cap precedent contemporani.

S'ha parlat de la Transició, però aleshores el debat polític no girava al voltant de la independència. Ni tan sols el 1931, quan Macià va proclamar una independència momentània que va servir per restaurar la Generalitat i constituir una república espanyola plurinacional, ni tan sols aleshores el debat polític no girava al voltant de la independència.

Per tant, poca broma. Que el que està passant no és anecdòtic. Més enllà de les anàlisis partidistes, el cert és que -tenint en compte el caràcter voluntarista de les plataformes organitzadores- el percentatge de participació ha superat totes les previsions dels experts en consultes, referèndums i enquestes. I l'ha superat de molt! 62 municipis han superat el 40 per cent de participació, igualant les xifres de les últimes eleccions europees. 31 municipis han superat el 50 per cent! I tota una comarca –Osona- ha superat el 41 per cent. I la ciutat més gran, Sant Cugat del Vallès, ha superat el 25 per cent. Són xifres que sacsegen les catifes vermelles del Parlament. Un sacseig que incomoda tots els qui estan acostumats a caminar-hi sense que no es mogui res. Per això hi ha tanta fal·lera a menystenir el moviment. Però fer l'estruç i amagar el cap sota l'ala no canvia la realitat.

De la mateixa manera, els sacsejadors s'han entusiasmat tant que ara competeixen a veure qui estira la catifa amb més força i decisió. Per això hi ha picabaralles entre els organitzadors, presentacions sobtades d'iniciatives legislatives i fins i tot la sorprenent creació d'una nova plataforma política. Tot es mou. I, encara que, a primer cop d'ull, la intensitat i la força del debat ha apagat l'eufòria assembleària de l'endemà, el cert és que justament és aquesta intensitat i aquesta força la que està marcant l'agenda política del país. Com diu el clàssic: "E la nave va".