Dimarts, 24.11.2009. 05:00 h

Temps interessants

Temps interessants, aquests que ens estan tocant de viure. D'una banda tenim un Parlament qüestionat per una desafecció ciutadana galopant. I dic Parlament perquè no és cosa de sigles sinó de tota la classe política, de tots i cadascun dels escons que, en teoria, representen la sobirania popular però que, a la pràctica, ha acabat quallant la certesa que només es representen a ells mateixos. I encara gràcies, que diria en Pla! Perquè n'hi ha que ni això. Mala peça al teler...

Hem arribat a l'absurd que els debats parlamentaris han esdevingut un simple recital de preguntes llegides i respostes dictades. No hi ha ànima. I quan una cosa no té ànima, què li passa? Doncs que és morta. Ni tan sols fan honor al nom del seu ofici: parlamentaris, 'parla' més 'mente', dos conceptes llatins que no cal traduir i que no tenen res a veure amb 'lecto' més 'obedientia', que és el que fan els nostres diputats.

Tot plegat ha conduït a un desengany que sembla tenir difícil solució. I mentre els polítics fan veure que es preocupen i que discuteixen una llei electoral que acabarà en paper mullat, mentre fan veure que es plantegen obrir unes llistes que no obriran mai, uns quants milers de ciutadans han decidit tirar pel dret i fer la prova del cotó a la democràcia posant les urnes al mig de la plaça per fer una pregunta. Una sola pregunta.

Només una. Però n'hi ha hagut prou perquè des de les espanyes s'hagin posat a bramar de valent. I és que això de la democràcia no ho han tingut mai clar. A la història em remeto. I a l'ara mateix també: ha estat el PSOE qui l'ha dita més grossa demanant "als demòcrates que no vagin a votar". Interessant oxímoron... Tota una prova del concepte que tenen de la democràcia. Però ni bramant, ni amenaçant, ni traient l'àliga feixista al carrer acompanyant l'advocat de l’Estat (com ens hem de veure en ple segle XXI!! Ai las...), ni retirant totes les fonts de finançament no han aconseguit aturar les consultes. La guspira ha esdevingut flama.

I mentrestant els nostres diputats a la seva, fent l'estruç i passant dies per empènyer anys amb l'esperança que la flama s'apagui tota sola. Potser sí. O potser no. Ja ho dic: temps interessants aquests que ens estan tocant de viure.