Dissabte, 7.11.2009. 05:00 h

Franquistes reciclats

L'anunci governamental de la nova Llei del Cinema -que vol garantir els drets dels catalanoparlants a veure pel·lícules doblades i, sobretot, subtitulades en català- ha aixecat molta, moltíssima polseguera. "S'està atacant la llibertat de mercat" han cridat des de la caverna mediàtica espanyola. "S'han tornat bojos" diuen la Curri, la Sanse, el Fede, el Pedro J., l'Ansón... tots a una! "És la dictadura del nacionalisme" ha arribat a sentenciar qui va ser portaveu del govern espanyol, l'inefable Miguel Ángel Rodríguez. I no m'estenc perquè podria omplir planes i planes d'insults, improperis i tot l'ampli ventall de bestieses que ens dediquen, sempre que poden, aquests amics que juren estimar-nos tant.

Fins aquí, res de nou. És ben sabut l'amor i la devoció que ens tenen. El que no diuen és que la base de tots els seus crits al cel és purament feixista. I és que el fet que a l'Estat espanyol haguem assumit com a 'normal' que la gran majoria de pel·lícules es projectin doblades a l'espanyol té un origen clar i concret: la Llei del Cinema escrita i imposada per Franco el 1941 (només dos anys després d'haver acabat la guerra i un any després d'haver executat el president de la Generalitat). Una llei, la del cinema, que va ser copiada fil per randa de la llei del cinema redactada pel també dictador -i, com Hitler, amic de Franco- Benito Mussolini i que establia "l'obligació per a totes les pel·lícules estrangeres a ser exhibides a tot l'estat únicament en versió doblada a l'espanyol". Franco dixit.

És per això que l'Estat espanyol, juntament amb l'italià i l'austríac, estan a la cua d'Europa pel que fa a la comprensió de l'anglès: tota la resta d'estats europeus projecten la majoria de pel·lícules en versió original subtitulada, que és la manera més ràpida d'aprendre anglès alhora que també et permet gaudir de la interpretació dels actors tal com és. Dues virtuts que Franco ens va furtar i que ara ens volen fer passar com el súmum de la modernitat i de la llibertat de mercat! D'això se'n diu franquisme reciclat.

I, alerta, perquè entre aquests nous franquistes no només hi ha els cavernaris de sempre. També hi ha la Pilar Sierra, presidenta del Gremi d'Empresaris de Cinemes de Catalunya, que ha amenaçat amb el tancament de sales si s'obliga a subtitular en català. O fins i tot l'exeurodiputat convergent Ignasi Guardans, ara director de l'Instituto de la Cinematografía, que ha dubtat de la conveniència de la llei catalana. Sic transit gloria mundi...