Dimecres, 28.10.2009. 05:00 h

Demagògia tevetresera

La retransmissió de TV3 del partit de futbol entre l'AC Milà i el Reial Madrid ha disparat una interessada polèmica mediàtica, atiada des dels mitjans i periodistes hispanocèntrics. Ho dic així, ras i curt, perquè tot i que alguns dels esmentats atiadors negaran la condició que els he atorgat, el cert és que les seves crítiques responen estricto sensu a la visió hispanocèntrica del món, en aquest cas del futbol.

La polèmica sorgeix arran del fet que els locutors de TV3 van fer una retransmissió del partit Milà-Madrid explícitament culer i, per tant, antimadridista -en el sentit esportiu del terme, és clar-. I això no ha agradat gens a tot un sector de periodistes, opinants i mitjans que s'han estripat les vestidures perquè, segons ells, "una televisió pública no pot fer això".

I per què no ho pot fer això una televisió pública? Doncs, diuen ells, perquè de la mateixa manera que es critica el madridisme explícit -i per tant, antibarcelonisme, en el sentit esportiu- de TVE, també s'ha de criticar el milanisme de TV3. Però ai las! O com diria en Monegal: ah, alerta! Perquè aquesta és una argumentació fal·laç: no es pot comparar TVE amb TV3 per un motiu ben senzill: TVE és la televisió pública de tot l'Estat espanyol i, per tant, representa els 20 equips de la Lliga BBVA, entre els quals hi ha el Barça. Per tant, en qualsevol enfrontament internacional en què hi hagi algun dels 20 equips de la Lliga BBVA, TVE ha d'anar a favor d'aquell equip.

En canvi, TV3 és la televisió pública de Catalunya i, per tant, representa tots i cadascun dels equips del Principat. I, que jo sàpiga, el Reial Madrid no és un equip català, oi? Perquè si bé és cert que hi ha madridistes a Catalunya, també ho és que hi ha milanistes. Bé, de fet, el dia del Milà-Madrid, és evident que la gran majoria de l'audiència de TV3 anava a favor del Milà. Per tant, si alguna cosa se'ls pot retreure als locutors és un excés de zel a l'hora de ser fidels a la seva audiència. Un excés d'entusiasme. Potser sí. Però això ja és qüestió de gustos i en cap cas -'baix cap concepte', que diria en Gaspart- se'ls pot criticar amb l'argument que "una televisió pública no ho pot fer això".

On està escrit que una televisió pública no pot identificar-se amb la seva audiència? Des de quan l'entusiasme és exclusiu de les televisions privades? El que passa és que hi ha molt hispanocèntric que s'atabala quan veu que la televisió pública d'aquest país tracta el Madrid com el que és: un equip aliè a l'audiència, un equip estranger.