Dimecres, 21.10.2009. 05:00 h

carregant
La signatura del Pacte Nacional per a les Infraestructures ha provocat un bombardeig mediàtic implacable defensant les virtuts del govern i el gran salt endavant que suposarà tot plegat per al país. Potser sí. Tant de bo que sí. Però potser no. Perquè per deduir cap a on anem, només cal mirar on som i com hi hem arribat.
Per començar: el Pacte Nacional s'ha signat sense aclarir el recorregut d'una de les vies teòricament més importants per al país: el Quart Cinturó. Per on passarà i com hi passarà? No se sap. Arronsem les espatlles i qui dia passa, any empeny.
Però no cal encallar-nos amb el futur, amb el present ja tenim problemes: cada cop que passo per la Ronda Nord que uneix la C-251 amb la C-17 no puc evitar uns quants calfreds malfiats, unes quantes esgarrifances desconfiades que acaben massa sovint en renecs. El primer renec neix amb les bandes de ciment implantades a les entrades i sortides de les rotondes. Unes bandes tan altes que cada cop que les fas, ni que sigui amb primera, tens la sensació que els amortidors del cotxe t'escarneixen per despietat! El segon renec, aquest més sentit, et ve quan passes pel tram soterrat, el de les Franqueses. Un tram de gairebé un quilòmetre en què els dos carrils passen a ser un de sol. Un únic carril sense cuneta (és a dir, que si un sol cotxe s'avaria o punxa, la ronda queda totalment tallada) i construït amb tanta ineptitud que cada cop que plou s'inunda. De fet, hi han posat barreres i semàfors a les entrades i sortides per tallar el tram quan plou molt i així evitar que els cotxes s'hi ofeguin. No tinc paraules!
I encara falta el tercer renec: el de la rotonda que hi ha al damunt del tram soterrat. Una rotonda que té semàfors! Aquí podria estendre'm en una llarga lletania, però per resumir-ho ho diré ras i curt: les rotondes es van fer per substituir els semàfors. I així es fan arreu del món: on hi ha rotonda, no hi ha semàfors. Menys aquí, pel que es veu. I els sidrals que es munten a les hores puntes amb la rotonda totalment col·lapsada pels semàfors (perquè n'hi ha d'entrada i n'hi ha de sortida! De sortida!) són tan descomunals que l’expressió 'renec' crec que queda curta, curtíssima!
Davant d'aquest bany de realitat, la veritat és que costa -i molt- engrescar-se amb el Pacte Nacional per a les Infraestructures. Perquè per molta pompa que hi posin, està clar que d'on no n'hi ha, no en raja.