La coincidència de la manifestació independentista més gran de la nostra història amb la celebració de la victòria esportiva més gran de la història espanyola ens ha tornat a posar a l'ull de l'huracà. En només vint-i-quatre hores hem passat de les estelades a les 'rojigualdes', paradoxa que ha estimulat els tan suats discursos de la Catalunya real. Ai las! La capritxosa realitat... Qui la coneix? Qui la sap? Què és real? La realitat no existeix perquè Catalunya és Màtrix.

M'explico: si la selecció espanyola no s'hagués classificat per al Mundial, no hauríem vist ni una sola 'rojigualda' en tot l'estiu. llegir més

Catalunya té una tendència innata a fer de laboratori sociopolític. Innata i irrefrenable. Al segle XI, el país va ser el primer d'Occident a exportar el federalisme polític i econòmic: tot l'imperi català era federal i per això -a banda de l'Alguer- no queda cap vestigi lingüístic i cultural d'una Mediterrània plena de senyeres. Ben al contrari del que va passar amb la resta d'imperis de l'època i posteriors. Els catalans, obrint camí. De la mateixa manera, el 1714 Catalunya va ser el taulell d'escacs de la primera gran guerra continental que enfrontava la vella i la nova Europa. llegir més

En què se'ls han gastat? Aquesta és la pregunta que es fa el diari Le Soir a l'hora d'analitzar el forat econòmic espanyol. En què s'han gastat els més de 125.000 milions d'euros que la Unió Europea ha donat a l'Estat espanyol en els últims vint anys? Una pregunta directa i clara que topa amb un silenci espès i avergonyit.

Els belgues es pregunten com pot ser que, a mitjans del 2010, l'Estat espanyol encara no tingui cap via d'ample europeu i que, per tant, tots els trens s'hagin d'aturar a la Jonquera. llegir més

Baltasar Garzón és el nom. I tot i que el nom no sempre fa la cosa, de vegades sí. Sobretot quan el nom ha esdevingut marca i fins i tot n'hi ha que volen fer-lo mite i màrtir. Pobre Garzón! Sort que el pobrissó no està sol, sinó tot el contrari: el suport és mediàticament impressionant. Digueu-me ingenu, però he de confessar que no deixa de sorprendre'm el grau d'amnèsia de tots aquests autoconsiderats 'progres', que no recorden o no volen recordar que Garzón és el jutge que més cops ha rebutjat investigar les denúncies de tortures. llegir més

Sempre he envejat la lucidesa visionària que els germans Wachowski van demostrar amb la pel·lícula Matrix. Allà, per fer-ho cinematogràfic, els responsables de fer-nos beure a galet una realitat que no és són unes màquines despietades que mantenen els humans adormits mentre els xuclen l'energia. Els fan servir de piles, vaja. No us sona de res això de sentir-nos usats com a piles per a l'energia d'algú altre? A veure què us sembla aquesta frase: "Doneu als catalans un fantasma d'independència i la província serà pacificada ben aviat". llegir més