Dimarts, 20.4.2010. 05:00 h

Qüestió de política i confiança

El divorci entre política i ciutadania creix. Els casos de corrupció a diferents administracions i les desqualificacions sistemàtiques entre els partits fan que, al final, tothom pensi que tots els polítics som iguals, i no és veritat. Hi ha més de mil alcaldes a tota Catalunya, i vull defensar la honorabilitat dels qui dediquen part de la seva vida al servei i l'interès del seu municipi.

El que coneixem com a desafecció per la política és fruït, també en bona mesura, de l'actuació d'aquells polítics que aprofiten qualsevol cas de presumpta corrupció per disparar contra l'adversari polític, generant així més desconfiança ciutadana. Hem de prestigiar la política, i més quan la ciutadania valora poc l'acció política, malgrat ser l'eina que pot transformar les nostres necessitats col·lectives en realitats de futur.

Es tracta de veure què podem fer tots plegats pel nostre municipi, pel benestar dels ciutadans i de les generacions futures. Ser alcalde d'un municipi és tot un honor, una oportunitat única per treballar amb i pels teus veïns i veïnes, però malauradament també t'exposa a la presumpció de culpabilitat. És allò de "tots son corruptes", "tots estan podrits d'ambició de poder i riquesa". I què hem de fer? Hem de demostrar que no ho som, que hi ha gent honesta que es dedica a la política, que política no vol dir, de cap de les maneres, corrupció.

És cert que, en la defensa dels interessos del nostre municipis i dels seus vilatans, sovint ens enfrontem a persones i grups de pressió. I és aquí quan, més que mai, necessitem una política local ferma que desemmascari i deixi enrere els que vénen disfressats "d'interès general i de bé públic". Hem de governar sense clientelismes, des de la proximitat, amb austeritat i sense populismes, i vetllant perquè les coses es facin bé, i perquè els resultats siguin, de veritat, en benefici de tots.