Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:39 h


Andrés Armengol


Divendres, 6.11.2015. 06:16 h

Un acte desobedient? Del 9-N de 2014 fins a avui

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant

El proper 9 de novembre, totes aquelles que ens posicionem a favor de la creació de la República Catalana i de la consigna esgrimida en favor del Dret a decidir – qüestió que, d’entrada, moltes de nosaltres seguim sense veure’n el potencial revulsiu – tenim quelcom a retenir en la nostra memòria: el primer aniversari de la consulta ciutadana de caire participatiu, tot i que no vinculant, en què les catalanes poguérem expressar el nostre parer sobre el nostre futur. Una expressió democràtica que aglutinà un total de 2.305.290 participants, amb un aclaparador triomf de l’aposta independentista gràcies a 1.861.753 vots.

Ara bé, totes tenim present que el camí fins a aquelles urnes titllades d’il·legals per un Estat pel qual la democràcia tan sols pot ser exercida pel que anomena la nación española no va ser fàcil, ni tampoc fou el referèndum que moltes anhelàvem per tal de fer valer, amb igualtat de condicions, la nostra veu en quelcom tan transcendental com prendre les nostres regnes. Les reaccions per part d’Espanya van ser previsibles: il·legalitat, impossibilitat d’encaix en el si del marc constitucional del 1978, i recurs davant el Tribunal Constitucional. Típic i avorridament tòpic.

Això no obstant, el que fou més decebedor va ser la postura per part del govern de la Generalitat, si bé és cert que l’interès del 9-N no pot quedar sepultat per una lògica instrumentalitzadora, pròpia dels hereus del pujolisme, ara anomenats  “Junts Pel Sí”. Certament, la desobediència – i diria que en això estem d’acord totes les que ens posicionem per un projecte de ruptura democràtica – hauria d’haver començat en aquell moment. La democràcia no pot quedar merament recollida en estatuts i corpus legals, sinó que, sense el seu exercici, és baldera i impotent. Treure unes urnes referendàries no hagués estat un simple gest simbòlic, sinó palesar l’autoritarisme espanyolista com a estratègia dominadora. Fer un referèndum hagués estat el triomf de la democràcia i la corroboració que, sense agonisme, aquesta no pot existir. On es demana contínuament consens, la democràcia és expulsada.

Tanmateix, el 9-N va servir per assenyalar les inconsistències ideològiques i polítiques d’un Estat que ha passat de ser el dipositari de l’auctoritas a ser l’encarnació de l’esperpent articulat pel sublim Ramón María del Valle-Inclán. És per això que, a hores d’ara, ens cal reformular i rearticular la desobediència que llavors no pogué ésser, sense la qual la democràcia no podrà triomfar enmig de l’asfíxia estatalista i el cinisme convergent, amb el suport d'ERC a la penombra.

Ens creiem la democràcia? Doncs comencem per constituir-nos com a subjecte sobirà de iure i de facto. Ara és l’hora, companyes.
lectures 1091 lectures       comentaris Cap comentari

publicitat

comentaris

No hi ha cap comentari



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.

rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved