Educació, ensenyament, i viceversa

( 12 vots )

 carregant

Aquests dies de canvis constants al govern del nostre país m’estan retornant a la ment molts records dels 7 anys que porto fent política, casualment tots ells en un partit a l’oposició. Un dels que més m’ha sacsejat la consciencia ha estat arrel del canvi de nom del Departament d’Educació pel d’Ensenyament, un dels petits incompliments del President Mas del seu principi d’austeritat, per la despesa extra que comporta el canvi de rotulació de tot el material que es genera en una Conselleria.

Fa més de dos anys, quan la gent de la JNC preparàvem conjuntament les nostres aportacions al congrés de Convergència, vaig tenir un molt bon debat amb un company (que ara ocupa un alt càrrec de la Generalitat) sobre quin nom havia de tenir el Departament del govern que té com a principal missió la formació acadèmica i humana de les diferents generacions del nostre país. En aquell moment vaig defensar fermament una determinada postura però confesso que moltes vegades dubto. Educació o ensenyament?

Molta gent argumenta que aquest és un debat tancat. O no. No m’agrada que es tanquin segons quins debats. I més quan l’argumentació que s’hi utilitza és per enriquir un dels pilars fonamentals de la recuperació del país i de la construcció del proper Estat català.

L’argument que em feia decantar aleshores, i encara ho fa ara, és el de la interpretació que es fa del nom. Anomenar Departament d’Educació a una conselleria del govern, pot -i més en un moment com el d’ara, en què vivim constantment petits (i grans) divorcis entre escola i família- portar alguns pares a pensar que l’educació és una tasca que es delega de forma directa a l’escola. I només ens faltaria incitar a aquest pensament, perquè, de ben segur que l’escola, a banda d’impartir matèria, ha d’educar i formar persones, però aquest procés, l’educatiu, ha de començar, fonamentalment, a casa.

Anomenar-lo Departament d’Ensenyament simplement indica que les polítiques que el govern es compromet a dur a terme seran realment eficients en l’organització dels centres (i deixar en l’aire la setmana blanca no ha ajudat precisament), en el reforç del currículum, en l’oferta i la qualitat dels estudis, i en la preparació acadèmica dels alumnes, entre d’altres. També, òbviament, es marcaran unes línies mestres en educació, en la formació de persones madures capaces de conviure en societat i de fer-hi aportacions positives, però aquest àmbit fonamentalment correspon a aquells que són uns exemples més directes a l’hora d’aprendre segons un model de comportament, i aquesta és sens dubte la família.

És fonamental que no s’oblidi: cap estament del procés formatiu dels ciutadans del país està lliure d’educar, i aquesta no recau tant sols en el Govern. I si per recordar-ho cal el canvi de nom d’una conselleria, benvingut sigui.

2447 lectures       3 comentaris

Imprimir       Compartir       Enviar article a un/a amic/ga

àlex sastre, ciu, educació, generalitat, jnc