Dijous, 25.11.2010. 06:00 h

De calaix

L’altre dia em vaig trobar un cas curiós. Una amiga, amb la qual comparteixo molts punts ideològics, em va fer arribar un missatge, literalment amb el contingut següent: 'No sé què votar, però vull que guanyi l’Artur Mas. Sóc bipolar?'. Cal dir que aquest missatge, en un primer moment, em va generar una mescla de frustració i indignació, però ràpidament vaig reaccionar i vaig contestar-li. I sospito que igual que la meva amiga, molta gent es troba en aquesta situació.

Les enquestes, des de fa molt temps, donen una àmplia victòria a CiU. Els dos tripartits, malgrat que la societat hagi evolucionat cap al sobiranisme, deixen una Catalunya arruïnada econòmicament i amb unes institucions desprestigiades pel que ha representat aquesta fórmula de govern. En teoria, doncs, una important majoria del país optarà per un canvi de govern aquest diumenge. En teoria, la teoria i la pràctica són el mateix, però a la pràctica, això no succeeix així.

Molta d’aquesta gent, que té molt clar que garantir un futur per al país passa per un nou govern fort i amb lideratge, creu que CiU ja té tot el suport que necessita i ara cal buscar-li contrapesos. El problema és que buscant contrapesos, podem enfonsar la balança i que tot quedi com està. El país està tocat, però no enfonsat. Som molts els que tenim una fe cega en les capacitats de Catalunya i els catalans per tirar endavant un projecte de construcció nacional que torni a situar aquest país com un referent a Europa i el món. Però per fer això, per aixecar Catalunya econòmicament, per recuperar la credibilitat de les seves institucions, per tenir un model educatiu de qualitat i èxit, i per posar en pràctica el Dret a Decidir del poble català (fins les últimes conseqüències) és imprescindible un govern fort, i amb lideratge. Amb una àmplia majoria, vaja, i per això es necessita el suport de tota la gent que creu que el país necessita un canvi liderat per CiU i l’Artur Mas.

Jo no vull que la meva amiga em truqui el dia 28 al vespres estirant-se dels cabells per un nou tripartit. Ni vull que la meva amiga visqui en un país liderat per CiU però tornem a tenir un govern que sigui un circ a dues, tres o quatre pistes. Ens juguem massa coses com a país com per jugar amb el nostre vot.

La meva amiga és molt culé. Com jo. Vam ser junts a Roma. El dilluns, ella voldrà, com jo, que guanyi el Barça. Lògicament, els dos sabem a quin equip animarem. Si diumenge volem que guanyi el mateix, també hem de tenir clar a qui donar suport. És de calaix.