Dimecres, 3.11.2010. 01:31 h

L'atemptat de Roca Umbert

Aquest octubre he voltat molt per Roca Umbert. Aquella biblioteca sempre ha estat casa meva, però per qüestions professionals darrerament he estat molt pel flamant Espai d'Arts (quants de vosaltres sabíeu que hi ha una sala d'exposicions, a la Fàbrica? Ben pocs!) i he tingut l'ocasió de passejar forces estones mortes pels carrerons del recinte, sentint el pes de la història i els anys que arrosseguen aquelles naus. Proveu-ho, provoca una sensació profunda, íntima i emocionant.

La idea de convertir l'antiga tèxtil de Roca Umbert en una veritable Fàbrica de les Arts és lloable, i els fruits d'un projecte tant ambiciós no és que siguin verds, és que tot just planten l'arbre fruiter. Però malgrat la bona feina de l'equip que capitaneja la Teresa Llobet, no puc estar-me d'alçar la veu i denunciar l'atemptat contra el patrimoni industrial que s'hi està perpetrant.

Dia a dia, mes a mes, la rehabilitació del conjunt de naus està assassinant el patrimoni arquitectònic impagable que era l'antic recinte de Roca Umbert. El crim va començar a la Biblioteca, va continuar amb la Troca i encara continua, ja que s'està seguint el mateix modus operandi a totes les naus. Es tracta de repicar totes les parets velles, aquelles esplèndides parets fermes però imperfectes, plenes de petits foradets, esquerdes i taques d'humitat que conformaven les façanes de la fàbrica, que es repiquen per posteriorment tornar-les a arrebossar de manera grisa i uniforme i rematar-les amb una capa de pintura. I si cal també es 'renoven' teulades, portes, finestres i envans.

Què s'aconsegueix, amb això? Els tècnics municipals en diran 'sanejar les estructures', 'corregir els defectes dels equipaments' o 'adequar l'entorn als nous usos'. A la pràctica, s'està eliminant la memòria de la fàbrica tèxtil i al seu lloc s'hi estan alçant unes naus impersonals, de polígon qualsevol.

Per què indultem una fàbrica com Roca Umbert i la guardem tants anys intacta si després la netegem de qualsevol vestigi del passat? Quin sentit té voler conservar l'essència i el record de l'activitat industrial a la comarca si, repica que repicaràs, eliminem tota la memòria que contenien aquells murs? Si al final la fàbrica ha de quedar nova, no ens hagués sortit més barat habilitar pels culturetes quatre naus prefabricades al Ramassar?

Com és habitual en aquest país torna a fallar el més bàsic, l'essencial. Ens omplim la boca de memòria històrica i no som capaços de veure la nostra, que jau sota els nostres peus. Només cal haver voltat una mica pel món i veure com s'està conservant el patrimoni industrial a Berlín, Budapest o Xangai, llocs on la conservació del passat no només és una obligació, sinó un motiu d'orgull, tal com tenim clar que cal conservar una església o un Rembrandt. O tornant a Barcelona, l'exemple de la Casa Fuster: Oi que a cap geni se li va acudir destrossar les parets de Domènech i Muntaner per després arrebossar-les matusserament? Aquest és l'atemptat de Roca Umbert: a cada paret repicada el nostre passat desapareix.