Contrapunt

Dijous, 18 de gener de 2018 16:35 h


Albert Forns


Dimecres, 3.2.2010. 05:00 h

El Granollers de Josep Pla

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 10 vots )
valorar_carregant carregant

Fa mesos que tenia ganes de compartir a la xarxa el fragment que Josep Pla dedica a Granollers i el Vallès Oriental dins un dels seus itineraris pel Principat (volum XXX de l'Obra completa, pàgines 807-812). Us el copio tal com va editar-lo Destino. Es fa difícil de llegir-lo digitalment, però un cop imprès és una lectura imprescindible, que ens permetrà reconèixer la Granollers des de la perspectiva del geni empordanès, un abonat a la Fonda Europa -que ara trobaria irreconeixible- on entre tiberi i tiberi conversava amb Eugeni Xammar i Ramon Parellada. Que vagi de gust!

Granollers i el Vallès Oriental

Hi ha el costum, que jo trobo plausible, de dividir la comarca del Vallès en dues parts, el Vallès Occidental i l'Oriental. La primera és principalment tèxtil, i s'hi troben emplaçades les grans ciutats de Sabadell i de Terrassa. La segona conté, certament, nuclis industrialitzats que han augmentat molt en aquests últims anys, però la seva característica més important és l'agricultura, i de l'agricultura, la cria d'animals domèstics.
  En aquest sentit, el Vallès Oriental és una autèntica simfonia domèstica. Sobre el paisatge fi, una mica prim, lleuger, del país, hi ha una incomptable quantitat de cases, més o menys de pagès -la terra s'hi troba molt repartida-, dedicades principalment a les vaques de llet, a l'avicultura i a la conilleria. Després del que acabem de dir, ningú no trobarà estrany que l'esdeveniment més important de la comarca sigui el mercat setmanal de Granollers, que, com tothom sap, s'hi celebra sense fallar cada dijous.
  Em trobava fa uns anys a la població un dia de mercat i he de confessar que l'espectacle m'agradà molt. El mercat setmanal de Granollers deu ésser, probablement, un dels més grans que a Catalunya es fan -si no és el més gran. Aquell dia no fou un mercat dels més voluminosos, perquè els pagesos es trobaven amb la feina del batre, o sigui enfeinats amb el màxim esdeveniment del camp: l'operació que corona tots els treballs de l'any, la recollida del gra que assegura el pa. Fou allò que els mercaders anomenen, amb admirable precisió, un mercat petit. Però, quina activitat vital, Déu meu!
  Em vaig llevar aviat, perquè si no ho hagués fet m'hauria hagut d'aixecar per força. L'hotel, la cèlebre Fonda Europa -una de les millors, una de les més generoses i abundants fondes del país-, era atapeïda de gent. Des de l'escala que davalla fins a la planta baixa, vaig contemplar, a dos quarts de nou del matí, el magnífic espectacle que se'm presentava davant els ulls. La gent no cabia a les taules. La majoria es trobava prenent el desdejuni, i no pas precisament de cafè amb llet. Esmorzaven de forquilla. Els cambrers amb prou feines podien donar l'abast. La gent arribava amb els comptes fets.
-Cap-i-pota per a sis! -cridà amb escassa timidesa un pagès voluminós tot prenent possessió d'una taula amb els seus amics.
I de cop passaren davant meu, portades cap a les taules immediates, dues grosses, suculentes paelles.
  En altres taules la gent prenia cafè i pagava els comptes. Aquests ciutadans havien ingerit la seva paella o el seu cap-i-pota a les vuit en punt. Encara que portaven algunes hores de feina o arribaven de molt lluny, no es pot pas negar que començar el dia encarant-se amb aquests aliments és una manera de començar fonamental, vull dir amb uns bons fonaments. Haig de confessar que l'espectacle em va venir de nou. És un espectacle que gairebé només es pot veure a Granollers, i encara a la fonda a què fem referència. Com que l'hora era molt intempestiva per a entrar en aquella maregassa alimentària, vaig abandonar el meu lloc d'observació i vaig anar a donar un tomb per la ciutat.
  La Fonda Europa es troba admirablement posada i és un bon observatori del mercat. Té una sortida a la vella plaça de l'Estació, sota els plàtans de la qual jo he presenciat fenomenals concentracions de bestiar boví i de llana, entre innombrables escamots de marxants i pagesos. Vaig presenciar la contractació per les escletxes d'una persiana pintada de verd. El sol era fort; la claror, enlluernadora; les seves taques explosives tremolaven, palpitants, sota el brancatge rutilant dels plàtans. L'aire espurnejava. Les taques de sol jugaven sobre la pell d'un vedell, relliscaven sobre les faccions humanes, tocaven el vestit blavós d'una pagesa jove de color de rosa, saltaven de la gorra, posada de gairell, d'un marxant a la gorra d'un pagès. Es veien uns petits, blancs, xais de llet arraulits a l'ombra que projectava una tartana groguenca. Les escletxes de la persiana tocaven vagament l'aire d'un destenyit color de menta.
  I, després, la fonda té una altra porta, que és la principal, que dóna a la carretera. Aquesta ruta es veia animada per una enorme quantitat de gent i per una infinitat de vehicles de totes menes. Em vaig barrejar una estona entre la gent, vaig visitar el mercat de porcs, vaig tractar de saber com estaven els preus. Aquesta via, que és el carrer principal de Granollers, és, en dies ordinaris, una mica morosa i, per al meu gust, excessivament llarga. Els dies de mercat és literalment estupenda. Després em vaig ficar pels carrerons que porten a la plaça Gran i vaig veure la gran Porxada, afectada per una activitat comercial molt intensa. Aquesta porxada fou construïda el segle XVI i, sense cap dubte, com a element essencial del mercat. Com veiem, a Granollers, la tradició comercial li ve de molt lluny. Probablement de molt més lluny que de l'època de la gran Porxada, que fou inicialment una llotja de grans i que ara han acordat de transformar en una mena de temple cívico-cultural. Un passeig superficial per Granollers crea la il·lusió falsa que el nucli de la població és relativament modern. La destrucció dels vestigis antics de l'església parroquial augmenta aquesta impressió. I, això no obstant, Granollers -segons diuen els arqueòlegs i erudits- és l'antiga i romana Granularia.
  Hi ha en el magnífic Museu troballes romanes molt interessants. Finestres antigues en diversos llocs, una Biblioteca meravellosa posada en un edifici gòtic, antic hospital. La cosa que em fa una impressió més clara que Granollers ha tingut més vides que un gat és la carretera. Quan hi passo o la contemplo assegut a la terrassa de la Fonda Europa, sento intuïtivament la sensació que el camí ha estat trepitjat per molta gent, que fa molts segles que hi transiten persones i carruatges. No tinc pas cap prova documental per a assegurar-ho. Però, de la mateixa manera que per a conèixer la qualitat d'un drap, d'un teixit, cal tocar-lo, existeix un sentit indefinible que, posat en contacte amb aquesta via, postula la seva ancianitat inexorable.
  I quin bé de Déu d'animals domèstics! Barcelona menja les verdures, els llegums i els tubercles del Maresme i del Pla del Llobregat, i s'alimenta dels animals domèstics del Vallès. Quan, a les deu del matí -o dos quarts d'onze- s'entaulà el vent de marinada, volaren per l'aire de la ciutat les plomes multicolors de les gallines. L'airet arriba com una benedicció, perquè la calor, d'augment, s'impregnava del baf calent de gallines, pollastres, ànecs, oques i conills i del que desprenia la palla per a emmagatzemar els ous. Érem a la ciutat, per`flotava en l'aire una magnífica, intensa olor de galliner. Des del punt de vista dels teixits, el Vallès té una importància immensa. Però el Vallès és també una gran fàbrica de pollastres, gallines, ous i conills. Produeix en quantitats astronòmiques el pollastre de pagès, que és el pollastre pròpiament dit, i allò que abans era considerat el pollastre del pobre, o sigui el conill, el qual ha adquirit aquests darrers temps una importància creixent i qualitativa en l'alimentació del país. El conill casolà, al Vallès, hi abunda tant que ha desplaçat del pensament de les persones l'existència de qualsevol altra mena de conill. En un establiment annex a un sanatori a la vora de Sabadell, vaig demanar una vegada si tenien alguna cosa per a menjar:
-Lo podem fer un arròs de conill.
-Deu ser de bosc, és clar.
-Aquí, en aquest país, no hi ha conills de bosc; només hi ha conills casolans, de gàbia...
Granollers és la capital del Vallès agrari, i per tant, l'empori dels animals domèstics. Tot passejant pel mercat els vaig contemplar llargament. Quan em vaig sentir saturat de tanta magnificència, i com que la calor anava de puja, em vaig retirar a la fonda, a la una tocada. L'establiment bullia. Francesc Parellada, fill, continuador de la gloriosa tradició familiar, servicial i esplèndida, atenia la concurrència.
-Cap-i-pota-per a cinc! - vaig sentir en el moment d'entrar-hi.
  A la demarcació de Granollers hi ha unes quantes poblacions que són l'orgull del nostre país: la Garriga, l'Ametlla, Caldes de Montbui, Cardedeu, Llinars... Caldes de Montbui és una de les poblacions més antigues de Catalunya, perquè les seves aigües termals, unes de les més bones del Continent per a curar la reuma articular, foren conegudes des de la més remota llunyania. En general, les poblacions que hem citat tenen una distinció especial que les fa inconfusibles. Són poblacions que ja no es troben subjectes al pes del ruralisme, tenen un aire que les agradabilíssimes. Els seus paisatges i el seu clima benigne han servit d'atracció, des de fa temps, a una determinada quantitat de burgesia barcelonina. En gairebé totes aquestes poblacions, és possible de trobar-hi un hotel excel·lent.
Sobrepassat el Vallès Oriental, entrarem a la Plana de Vic, seguint sempre la carretera assenyalada, pel congost del Figaró i Aiguafreda [...]

Als índexs de l'Obra completa de Josep Pla hi ha més referències a Granollers, principalment associades a la família Parellada, tant en articles dedicats al restaurant Les Set Portes de Barcelona (Records de les set portes, pàgina 280-285 del volum Darrers escrits; Les set portes, pàgines 207-213 del volum Articles amb cua) com als dedicats a la cuina les fondes (El pollastre i el colomí, pàgines 171-176 del volum El que hem menjat).

lectures 6111 lectures       comentaris 3 comentaris

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris
comentari
3 - santi montagud
granollers
11 de novembre de 2010, 00.31 h

Estimo en aquest vell, borratxo , conservador, pagès i geni de Llofriu,

Salut Albert i visca en Pla!!

comentari
2 - Claudi
Cardedeu
3 de febrer de 2010, 13.21 h

Molt interessant

comentari
1 - Toni Fernandez
Barcelona
3 de febrer de 2010, 12.07 h

Gràcies per incloure aquest fragment de l'obra d'en Pla al seu pas per la nostra vila. Em venen ganes de llegir-ne més!

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Albert Forns logo rss Vaig néixer a Granollers el 1982. Sóc periodista de copy-paste, poeta de brotxa gorda, llibròfag actiu, escriptor expressionista abstracte i, en definitiva, un altre paràsit més que aspira a viure del sistema o, intentant-ho, no desllomar-me gaire. I poca cosa més: ulleres de pasta, cinèfil, del Barça i heterosexual. Un de tants.



arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2018
some rights reserved