Diumenge, 13.12.2009. 05:00 h

El Beaujolais

Per molts Nadal arriba amb els llums, cada any més lletjos, que botiguers i ajuntaments instal·len als carrers per obrir-nos la gana de gastar, gastar i gastar. Surts de la feina un dimecres i et trobes que, per decret, ja és Nadal. Per d'altres Nadal arriba amb la Puríssima i les primeres pujades a esquiar. Són els entranyables pijos que les setmanes prèvies t'atabalen amb el típic 'ai, és que tinc mono de neu', que pel pont de la Constitució espanyola matinen i s'empassen caravanes antològiques per anar a ratllar els esquís al pam de neu artificial que empolsima les tres pistes obertes. Per d'altres Nadal arriba amb el doble torn i treballar en festiu, mentre que per d'altres Nadal no existeix fins que t'ingressen la paga doble.

Per nosaltres, Nadal arriba amb el Beaujolais Nouveau, possiblement el vi novell francès més sobrevalorat de la història dels vins francesos sobrevalorats. Cada tercer dijous de novembre, els beaujolesos posen a la venda el vi de l'any, que amb prou feines ha tingut temps de reposar sis setmanes. És un caldo-hòstia, sempre havia volgut dir 'caldo' referit a un vi lleuger, que s'ha de veure fred -molt fred tampoc- i que per molts és una mala barreja de Don Simon amb aigua. Cal consumir-lo abans de final d'any, i es podria fer coincidir amb les campanades: és suc de raïm amb alcohol.

Tant bon punt arriba el tercer dijous de novembre -el Beaujolais Day- els distribuïdors francesos s'afanyen a repartir-lo arreu del món, i com a bons francesos, acostumen a clavar uns bons cinc o sis euros per un vi que no en val més de dos o tres. Llavors nosaltres, com a bons fills de l'opulència, oblidem el mileurisme per l'esnobisme i correm davant del Vinus de torn (Carrer de Santa Elisabet 2) esperant el cartell 'Le Beaujolais Nouveau est arrivé!' amb la tricolora de fons. En comprem un parell d'ampolles i ens les fotem a l'estudi del pintor o en plan homeless al carrer.

Nadal arriba amb el Beaujolais, un vi d'estiu que es pren a l'hivern, aquell parell de setmanes on pintaràs la nit de vi francès enlloc dels habituals riojes i somontanos i priorats barats. Nadal arriba a finals de novembre, quan a les sis és fosc i a fora el fred garratiba... o hauria de fer-ho. Obres l'ampolla, omples els gots, els buides, fas una ganyota d'hòstia que dolent i penses en els sis euros que t'han clavat. Beaujolais Nouveau: Tot és com sempre però Nadal ja ha arribat.