Aquest octubre he voltat molt per Roca Umbert. Aquella biblioteca sempre ha estat casa meva, però per qüestions professionals darrerament he estat molt pel flamant Espai d'Arts (quants de vosaltres sabíeu que hi ha una sala d'exposicions, a la Fàbrica? Ben pocs!) i he tingut l'ocasió de passejar forces estones mortes pels carrerons del recinte, sentint el pes de la història i els anys que arrosseguen aquelles naus. Proveu-ho, provoca una sensació profunda, íntima i emocionant.

La idea de convertir l'antiga tèxtil de Roca Umbert en una veritable Fàbrica de les Arts és lloable, i els fruits d'un projecte tant ambiciós no és que siguin verds, és que tot just planten l'arbre fruiter. llegir més

Aquesta setmana un fàcil article amb enumeracions, un recurs molt vist darrerament arran del films embaf com Amélie o els drames de la Coixet, que a més d'industrialitzar les emocions i pretendre la universalització de la sensibilitat, van posar de moda les llistes d'aquest estil. En el meu cas, de coses que enyores de Granollers un cop no hi vius, més enllà de la família i els amics, com per exemple:

La fonda Europa. Començant per l'esplèndida màquina de cafè i el cafè amb gel de mida justa i glaçons exactes i acabant amb el servei, d'etiqueta, sempre d'etiqueta, permanentment d'etiqueta, encara que el país es desperti monàrquic o republicà o independentista. llegir més

Fa mesos que tenia ganes de compartir a la xarxa el fragment que Josep Pla dedica a Granollers i el Vallès Oriental dins un dels seus itineraris pel Principat (volum XXX de l'Obra completa, pàgines 807-812). Us el copio tal com va editar-lo Destino. Es fa difícil de llegir-lo digitalment, però un cop imprès és una lectura imprescindible, que ens permetrà reconèixer la Granollers des de la perspectiva del geni empordanès, un abonat a la Fonda Europa -que ara trobaria irreconeixible- on entre tiberi i tiberi conversava amb Eugeni Xammar i Ramon Parellada. llegir més

A finals de gener Granollers tornarà a acollir les jornades de la Catosfera, la trobada anual més important de blocaires de Catalunya. El terme 'catosfera', obra del vallesà Toni Ibàñez, naixia per definir l'univers d'aquells internautes que publiquen en català a internet, una comunitat, la dels blogaires del Principat, que a dia d'avui encara creix i és de les més dinàmiques del món. Diàriament són molts els catalans que decideixen obrir un blog a la xarxa, ja sigui per compartir-hi experiències professionals o explicar-hi el dia a dia des d'un to personal. llegir més

Avui dia els bons polítics són negres, escriuen bestsellers, venen canvi i esperança i guanyen Nobels de la Pau. Al costat d'aquests, la resta de manaires del planeta fan el que poden. Vivim la paradoxa que l'època dels gestors de diner públic és, a la vegada, l'època dels mitjans de comunicació i l'star system parlamentari. Mai cap català havia tingut tant temps televisiu com Pujol, Maragall o Montilla, agendes plenes de desenes d'actes amb micròfons àvids de declaracions. De manera que a aquests éssers nascuts per administrar els exigim també que siguin vedets, xerraires i literats. llegir més