Contrapunt

Diumenge, 26 de març de 2017 05:17 h


Albert Benzekry


Dimarts, 26.1.2010. 05:00 h

El Vallès d'en Canyameres

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 20 vots )
valorar_carregant carregant

Transparència en l'harmonia,
seny pairal, neguit pagès,
prosa viva, poesia:
"No hi ha res com el Vallès."

Ferran Canyameres

No fa gaire que s'acaba de publicar una geografia literària de les mal anomenades comarques barcelonines (Ed. Pòrtic). És un llibre ambiciós -el primer d'una sèrie que ha de pentinar tot l'àmbit de parla catalana- confegit pel professor de la universitat de Vic Llorenç Soldevila. El llibre ressegueix la geografia provincial i en ressenya els llocs literaris, llocs definits per Soldevila a partir d'una tirallonga de criteris que, per abreujar, direm que tenen el denominador comú d'haver estat escenari -real o fictici- del procés creatiu de qualsevol obra literària, o de tenir alguna connexió biobibliogràfica amb algun autor o personatge rellevant.

Naturalment, la nostra comarca hi és representada -s'hi referencien setze municipis- amb un recorregut de la ploma i mà de Joan Maragall, Víctor Balaguer, Prat de la Riba, Carles Sindreu, Eugeni Xammar, Raimon Casellas, Antoni Tàpies, Ramon Garriga, Guerau de Liost, Ferran Soldevila, Eugeni d'Ors, Josep Pla, Pere Ribot, Josep Masats, Perejaume, Sagarra, Màrius Torres -enguany se'n commemora el centenari-, Carles Soldevila, Josep Maria Castellet i, òbviament, Ferran Canyameres. Tots ells ens passegen per indrets, cases, fondes, museus, places, cementiris, fonts, molins... El recorregut és extraordinari i altament recomanable, a peu o des del sofà.

Segons Xammar, "de Vallès, digne d'aquest nom, només n'hi ha un, i Granollers és la seva capital. Sabadell i Terrassa són uns indrets molt respectables, però, fet i fet, només són dos grans suburbis industrials de Barcelona." No creiem que el terrassenc Ferran Canyameres (1898-1964) hi estigués massa d'acord...

Qui era, però, Ferran Canyameres? Segons Albert Manent fou un "vitalista lletraferit", a més de poeta, memorialista, editor, traductor, activista polític i cultural, un entre tants -que diria l'Estellés- que poblaren el sotabosc cultural català i que generacionalment se les tingueren amb la guerra i la postguerra bo i maldant per cosir-ne els estrips. A l'exili parisenc fundà una empresa tèxtil -junt amb Puig i Ferrater, Tarradellas, Ventura Gasol i d'altres- però la lectura de Georges Simenon l'impulsà, el 1942, a crear l'editorial Albor, amb la qual introduiria a l'Estat espanyol i a Sudamèrica el pare de l'inspector Maigret -amb qui, segons Simenon, tenia tantes semblances físiques-.

El bo d'en Canyameres tornà a Barcelona amb la dona i filla el 1949 -el seu fill Jaume, però, (que signava Canameras) es quedà a París, deslligat de qualsevol vincle cultural amb la tradició del seu pare, i s'establí més tard a Prada de Conflent, on sembla que dugué una vida retirada, entre mística i eremítica. Una vegada, requerit per l'estudiós Xavier Pla sobre la vida que duien a París, donà una resposta que ha esdevingut metàfora i resum punyent del present que ens toca viure. Evocava, amb cert desdeny, els dinars opípars en un restaurant regentat per un exiliat català, amb la presència jocosa i sovintejada, entre d'altres, del pintor Grau-Sala, dels periodistes Rafael Tasis i Just Cabot, del crític Sebastià Gasch i del seu pare -que era un gormand amb forquilla de primera divisió- dels quals, deia, "començaven per voler arreglar Catalunya, Europa, el món... però quan el vi començava a fer efecte es posaven a cantar i, a la fi, ningú no recordava res." Ens costa creure que s'esdevingués així.

Ja a Barcelona, doncs, Canyameres reprengué la seva tasca editorial i literària, marcada per una prosa clara, de to moderadament costumista, però sense engavanyaments floralescos, d'adjectiu exacte i verb precís. El 1959 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el llibre El Vallès, vigor i bellesa, editat a l'esplèndida Selecta, en el qual proposava "un romiatge sentimental i d'esbargiment" per la nostra comarca (i l'altra). Si el citem és per relacionar-lo amb la notícia ressenyada per aquest diari que es feia ressò d'una iniciativa conjunta del Vallès (tots dos), Osona, l'Anoia i el Bages per promocionar-se turísticament amb la marca Catalunya Central. En fi, la peculiaritat del cas és que la promoció s'ha de liderar, diuen, des del Consell Comarcal de l'altre Vallès, fet que desdiu, dolorosament i amb contundència, l'asseveració incisiva del pobre Xammar. No seria bo, pregunto, com a torna, que el Consell del Vallès Oriental impulsés la reedició -il·lustrada i tapa dura, com s'ha demostrat que se sap fer- del llibre d'en Canyameres?

El llibre no és cap monografia històrica o geogràfica del Vallès. Potser intuint-ne la desaparició, és, més aviat, un retrat humà del temps d'abans de les rotondes, de quan hi havia feixes, conreus i ametllers, i una segona allau immigratòria -amb tothom empadronat- començava a canviar-nos la faisó. Enamorat d'aquestes terres, Canyameres en va escriure, poble a poble, un panegíric a guisa d'homenatge a un temps canviant, sense edulcorants ni xaronismes. Fins on jo sé, avui aquest llibre és introbable, i és una llàstima. D'alguna manera, és el precedent immediat del volum que comentàvem a l'inici. Al pòrtic, uns versos amb olor de pinassa ens conviden a entrar-hi: "Terra fèrtil, roca viva, / farga i fàbrica, taller, / bosc d'estampa, gent activa, / blat en sitja i vi al celler."

lectures 46348 lectures       comentaris 3 comentaris

publicitat
Ajuntament de la Roca

comentaris
comentari
3 - Albert
la Garriga
1 de febrer de 2010, 20.06 h

Joan i Ramon, moltes gràcies pel vostre comentari.

comentari
2 - Ramon Vilageliu i Relats
Santa Eulàlia de Ronçana
1 de febrer de 2010, 08.48 h

Magnífic, Albert.
Com sempre

comentari
1 - Joan Gener
Granollers
26 de gener de 2010, 12.02 h

Ep!

Molt bon article. Difondre i reivindicar al mateix temps amb elegància i saber fer!!

I si se'm permet, quin orgasme:

Segons Xammar, "de Vallès, digne d'aquest nom, només n'hi ha un, i Granollers és la seva capital. Sabadell i Terrassa són uns indrets molt respectables, però, fet i fet, només són dos grans suburbis industrials de Barcelona."

5 -10 -20 -tots
1



comentaris El comentari s'ha enviat correctament i està pendent de validació.
perfil
Albert Benzekry logo rss Albert Benzekry i Arimon va néixer a la Garriga el 1971. Té estudis d'història i de filologia catalana. Promotor i gestor cultural, dirigeix el Festival Primavera Poètica des del 2005. És patró de la Fundació Maurí i president d'Òmnium Cultural-la Garriga. Ara és regidor de Cultura a la Garriga.


arxiu


altres blogs


rss facebook twitter
Avís legal | Crèdits | Publicitat | Contactar | Enllaça'ns | Qui som | Mòbil | iPhone

Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat d'AraVallès

Diari digital associat a
acpg
Amb el suport de
logo

logo

logo
© AraVallès, 2017
some rights reserved