La frase pot tenir un punt de mala llet, és cert, però també de resignació... Depenent de l'empatia establerta amb allò que es proposa, la intencionalitat del to pot ser una o l'altra. O encara una tercera, aneu a saber.

"Això no serveix per a res", va dir la dona quan amablement li van acostar el fullet informatiu. D'entrada, i potser sentint-se falsament amenaçada, havia inquirit secament: "això què és?", però en veure les paraules "independència" i "consulta" amollà, ben decidida, un "això no serveix per a res" i no sé què que mentre els diners s'enviessin a Madrid. llegir més

Mecagum els claus de Crist. Anònim.

"Els catalans som uns malparlats de collons. Si amb la mateixa facilitat i eficàcia que desembeinem insults i improperis bo i recordant-nos de la mare d'altri més que de la pròpia, apliquéssim l'ímpetu verbal a d'altres nobles tasques molt més edificants per al comú, la paret temps ha que fóra dreta. Però ca." Vagin a saber si poc o molt era això el que devien pensar els prohoms lligaires. Efectivament, entre els artefactes diversos que ha donat el pintoresquisme català al llarg de les centúries, destaca, entre d'altres, amb llum i verb propi, la susdita Lliga del Bon Mot. llegir més

En exclusiva, i per als lectors dilectes i oportuns de l'AraVallès, oferim la transcripció íntegra d'una breu entrevista mantinguda diumenge passat amb J. V. Foix arran de la publicació del seu darrer llibre, Revolució catalanista.

Josep Vicenç Foix, un dels poetes actuals amb més projecció, ens rep al despatxet de la seva pastisseria, a la plaça de Sarrià. Nat el 1893 al mateix poble, Foix s'ha interessat, des de ben jove, per l'avantguarda francesa i italiana. Ha col·laborat a les revistes La Cònsola, Trossos, Monitor, Revista de Poesia i Amic de les Arts. llegir més

Transparència en l'harmonia,
seny pairal, neguit pagès,
prosa viva, poesia:
"No hi ha res com el Vallès."
Ferran Canyameres
No fa gaire que s'acaba de publicar una geografia literària de les mal anomenades comarques barcelonines (Ed. Pòrtic). És un llibre ambiciós -el primer d'una sèrie que ha de pentinar tot l'àmbit de parla catalana- confegit pel professor de la universitat de Vic Llorenç Soldevila. El llibre ressegueix la geografia provincial i en ressenya els llocs literaris, llocs definits per Soldevila a partir d'una tirallonga de criteris que, per abreujar, direm que tenen el denominador comú d'haver estat escenari -real o fictici- del procés creatiu de qualsevol obra literària, o de tenir alguna connexió biobibliogràfica amb algun autor o personatge rellevant. llegir més

Diu Pla que "el paisatge us fa comprendre la literatura, perquè la literatura és la memòria del paisatge en el temps". És clar que sí, però hi ha, també, un tipus de paisatge que conforma un tipus de literatura que és testimoni d'unes determinades experiències que el temps, si badem, pot esborrar. No és una literatura d'evasió. Tampoc és canònica. És una literatura d'experiència moral, de fibra esponjosa i nervi tensat. És una escriptura memorialística a mode d'epitafi històric imprès a la pell d'unes quantes generacions. llegir més